Reforma del sistema educativo

22 enero, 2010 por Ana Buigues Dejar una respuesta »

Que si enseñanza obligatoria hasta los 15, que si enseñanza obligatoria hasta los 18…yo creo que los políticos cuando no saben que tienen que hacer, intentan hacer reformas al sistema educativo español, que no es que no le haga falta, porque falta le hace, pero quizás deberían sentarse y discutir larga y tendidamente que es lo mejor, no para ellos, sino para los jóvenes.

Con la enseñanza obligatoria hasta los 15 pretenden que los alumnos que no quieran estudiar, entren antes al mercado laboral. Bien, y digo yo, ¿Con qué tipo de preparación van a entrar en el mercado laboral? ¿Qué experiencia tienen y en qué? ¿Qué saben hacer? ¿No sería mejor que en vez de soltarlos en el mercado laboral tuviesen una formación? Está claro que todos no quieren estudiar, y que hay muchas otras cosas que se pueden hacer en esta vida, pero,  ¿a cuanta gente conocemos que hace trabajos para los que no está cualificado ni ha obtenido ninguna enseñanza de ningún tipo?

Si la gente tuviese un mínimo de preparación ¿no sería más competente? El problema no es que se salga con 15 o con 18 años, sino que no se salga sin ningún tipo de preparación.

También dicen que uno con 15 años no sabe a lo que se va a dedicar de verdad, ni con 18 tampoco, pero ¿se tendrán que dedicar a algo no? o ¿van a pasarse el día viéndolas pasar? No si al final todas las generaciones venideras serán todos unos NI-NI (ni estudian, ni trabajan). Está claro que no hace falta que los obliguen hasta los 18, sobre todo para la gente que tiene claro que no quiere realizas estudios universitarios,  pero quizás podrían hacer algo para que la gente salga con esa misma edad pero habiendo realizado una formación profesional, algo paralelo, de esta forma también el sistema sería más flexible.

Para los que quieran realizar estudios universitarios se les puede preparar mejor, de esa forma luego no habría tanto fracaso universitario. De todos modos también decir que cuando uno acaba de la universidad tampoco está preparado al 100%, ni por asomo de lo que es el mundo laboral.

Está claro que el sistema educativo perfecto no existe, pero ¿podemos intentar aproximarnos no?

17 comentarios

  1. miquelsi dice:

    El problema es que les lleis sobre l’ensenyament sempre s’han fet malament. Els polítics fan les lleis a la seua mida (que si religió, que si alternativa, que si Educación para la Ciudadanía, etc), i no compten mai amb aquells que l’han de dur a terme, és a dir, els mestres i els alumnes. Si se’ls donara veu i vot, potser les coses milloraríen un poc.

  2. JUAN IVARS CRESPO dice:

    Estoy contigo, y hace tiempo que lo vengo diciendo. Creo que una buena opción sería que a partir de los 14 años, los alumnos puediesen elegir entre ir a terminar la actual ESO (los que quisieran realizar alguna carrera universiaria), o decidirse por cursar dos años (mínimo) de FP, para así salir al mercado laboral con alguna noción de la rama en las que les va a gustar trabajar; pero siempre con enseñanza obligatoria HASTA LOS 16 AÑOS.

  3. rosa dice:

    Alló que em pica es el que tinc mes aprop.

    Podríem escomençar per reformar la qualitat de l’ensenyament del nostre institut de secundària.

    Es el segon en suspensos de tota la Comunitat Valenciana i aixó desde fa anys.
    Está clar que i ha alguna (o varies) cosa que no va be

    Cada vegada hi ha menys joves benissers que poden presentar-se i aprovar la selectivitat i per tant accedir a estudis universitaris.

    Un desastre per als joves que han de repetir i perden contacte amb els seus quintos i la oportunitat de accedir a una ensenyança millor (aíxó porta també altres desastres),
    i altres que han d’anar a universitats privades pagant, per què no tenen la nota de tall necesària (en la crisis que hi ha).

    ¿per qué sembla que a ningú li preocupa aquesta situació?

    Es una llàstima que tenint un edifici nou, a un poble com Benissa, que és prou tranquil, no s’arrive a un nivel adequat per als nostres joves que són el futur del nostre poble.¡qué llàstima!

  4. Ana Buigues dice:

    @miquelsi ja no sols son les lleis, és tot en general. El fracàs escolar cada vegada és major i tampoc li fiquen remei.

    @JUAN IVARS CRESPO una de las pegas que le veo es que dirán que a los 14 años no están preparados para elegir a pesar de que antes se hacia así.

    @rosa no estaría gens malament escomençar per la qualitat la veritat. Quant anava a l’institut recorde a la meua professora de matemátiques diguent: els estem ensenyant a ser més burros. De tota manera el problema del fracàs no tota la te el sistema educatiu, tambè gran part la tenen els jovens i els pares per no saber que fer.

    No oblidaré mai una cosa que me va dir el meu cosí: ara toca estudiar, que per a treballar ja tenim tota la vida.

  5. eva dice:

    Pense que parlem d’una cosa molt més gran, que comença desde ben xicotets.
    Si mirem els resultats dels estudis comparatius europeus, el pais que té la puntuació més alta es Finlandia, i… alli començen a llegir i escriure amb 6 o 7 anys.
    No penseu que es deuria de respetar més l’infancia per començar a estudiar ja més majorets? Amb 3 anys es hora de jugar o de aprendre les lletres?
    Si començem als 3 anyets (pot ser antes amb la guarde que ara està molt de moda donat les condicions socials actuals) als 14 anys ja estem farts d’estar “obligats” a estar sentats en una cadira ( o la cadireta de pensar que tambè està mot de moda!!).
    Jo crec que este és un dels problemes, per a solucionar-lo son molt importants les politiques de conciliacio de la feina amb la maternitat…. però aixo es un tema molt llarg
    Altre dels problemes que veig el pensava estos dies quan veia que els llits ja es “personalitcen”, si si, “cada persona es diferente y cada persona necesita un colchon diferente”, be, molt be
    Però cada persona no necessitarà una educacìó diferent???? pense que si, pero és molt dificil quan hi ha 30 o 25 o 20 xiquets en una classe.
    Sols deixar eixes reflexions…

  6. ester dice:

    aiiii, com han canviat les coses… en la meua època erem “la generación JASP” (Joven Aunque Sobradamente Preparados) i ara son “la generación NI-NI”, vivint del cuento…

  7. angela dice:

    rosa estic totalment dacord amb tu. Caldria, canviar moltes conses pero si puguerem estar units, acosiacio de pares, dirreccio, mestres i alumnes. Ana crec que dir que la major part de culpa es dels paares i dels alumnes no es gens correcte, pels que volesm involucrarmos es molt dificil i tan sol trobes inpediments

  8. rosa dice:

    ana. El sistema educatiu no sigut mai una meravella. Sempre s’ha manipulat per tots com tant altres temes (la llengua, la cultura…)
    Però des de el meu punt de vista, quan en un institut que te una infraestructura mes que adequada i que es la enveja de molts altres pobles que no en tenen, hi ha uns resultats que ens marquen com els segons PITJORS de tota la Comunitat Valenciana, crec ( i et parle sempre procurant ser objectiva) que no pot ser que tots els joves benissers siguen uns burros i tampoc que els pares i mares benissers siguen uns irresponsbles, alguna cosa més no marxa be des de fa temps.
    Opine que, un jove port ser guiat amb un bon professor, preparat i amb vocació.Es més, un bon professor pot fer ( i fa) que a un alumne li agrade estudiar la seua assignatura.
    Está clar que en una classe hi ha uns quants “superdotats” i també uns quant “curtets”, però no pot ser que la mitja de la classe siguen tots curts i crec jo que no pot ser que no superen les proves tan repoquets alumnes.
    Aixó no es culpa crec jo ni dels pares ni dels xiquets (sempre estic parlan-te de Benissa).

    Joves i pares hi han a tots els pobles i a cap lloc passa el que esta passant açí.

    Angela. Els mestres i la direcció no poden estar units amb els pares i els joves perquè els interessos sòn diferents.
    Els mestres tiren la culpa sempre als joves, i els pares s’ho reuen i , quan es donen conter que no es així, ja es massa tard.
    Crec que la clau la tenen els pares, que deuen merejarse i demanar explicacions de estes xifres vergonyoses i exigir solucions.

  9. Ana Buigues dice:

    Quant abans he dit que part de culpa la tenen els pares i els jovens, parlava en general, está clar que desprès cada jove és un món, d’ahí que les coses es compliquen tant, el que a uno li fa bé, al altre no.

    En el cas de Benissa, com tú dius Rosa, la cosa está prou malament, pot ser siga una combinació de moltes coses les que no van bé. De tota manera, un bon punt per on començar es, com dius Rosa, demanar explicacions a l’institut, ja que pense que ells tambè es tenen que haver adonat de la situació.

  10. Maria dice:

    Y que penseu del professorat? No deurien tindre verdadera vocacio per a ensenyar? No deurien estar preparats , en tots els sentits (no tan sols en la materia ) , per a fer la seua feina? Es parla molt dels alumnes: que si no tenen interes, que si son uns maleducats….Y que passa amb els professors que unicament es preocupen perque els alumnes tinguen bon comportament , aprovant.los cada avaluacio ,encara que tinguen l’examen suspes,sense pensar en el seu futur ? Y que passa amb els professors que falten als alumnes (comportament conegut de sobra per tots, professors i direccio) i es dediquen a fatidiarlos ,amb examens sorpresa,fins que aborreixen l’asignatura? Y si no, aquells que continuament estan de baixa, impedint que arribe un sustitut. Molts alumnes deixen d’estudiar farts d’injusticies i incoherencies.En quant al nostre institut, el de Benissa, algo mes (!) te que passar per a tindre eixos resultats. .Es una llastima que no s’aprofite tot el que tenim a favor que es molt. Diuen que esta molt ben considerat entre els professors perque es molt tranquil.A lo millor no passa res i , tan sols faria falta, coordinacio, objetius i ganes.

  11. Maria dice:

    Si de veritat vos interesa este tema, per que no correm la veu i animem a la gent a que participe? A lo millor conseguim concienciar a les persones que poden fer algo al repecte.

  12. angela dice:

    Maria;has dit per a mi una paraula molt important i es LA COHERENCIA.Es a dir, si jo li inculque al meu fill tindre un bon comportament, espere que siga recíproc, per part dels companys i persupost dels mestres.Per tots es sabut,(per alumnes,pares i mestres)que ALGUNS profesors, per problemes diversos, familiars,psicologics,d’adaptacio a les clases i demes tenen un comportament com a minin DUBTOS en les aules.De la mateixa manera que en cada reunió ens informen de que hi ha un reglament sobre el comportament dels alumnes en el centre, i dediquen tanta energia amb el.Crec que direcció hauria de fer servir els mitgans que tinga com inspectors,o el que calga per a conseguir igualar a les dos parts.Cadascú tenim una tasca, els alumnes, els pares ,els mestres i direcció del centre.En el institut de Benissa caldria fer una reflexió i a la vista dels PESIMS resultats amb les notes de segon de batxiller del any pasat adonar-se de que ALGO gros pasa.

  13. Ana Buigues dice:

    Jo pense que si un professor no es comporta com cal, o si es veu que té un comportament dubtós, jo parlaría directament amb la direcció del centre per a demanar explicacions de que es el que passa.

    Que es preocupen de que els alumnes tinguen un bon comportament no es roïn, però no deuría de ser de l’únic de que es preocupen.

    Lo dels examens sorpresa tampoc está malament, es una forma de que els alumnes porten la matería al día, però deuen de puntuar poc sobre la nota final de l’assignatura.

    La clau la tenen els pares, si níngú es queixa, no cambiarà res.

Deja un comentario